Suspendre música o plàstica no importa
L’altre dia, el
meu professor al Conservatori em va dir que tocar el piano està
considerada una de les activitats mentals més exigents. El cervell ha de
ser capaç de llegir dues línies alhora, la de la mà dreta i la de la mà
esquerra. A més, la mà esquerra està escrita en clau de fa i la dreta
en clau de sol. Perquè us en feu una idea: és com si llegiu alhora en
català i castellà. A més, el que es llegeix s’ha de traslladar a la
cinètica de la mà i dels braços al teclat.
Poso
aquest exemple perquè ens està costant molt superar la creença que les
matemàtiques, la física, la química o les llengües són les matèries
fonamentals. I que les arts plàstiques, la música, la dansa o l’educació
física són les matèries sense importància. Si el nen o la nena té un
excel·lent en matemàtiques, ens importa poc que hagi suspès música. En
canvi, si suspèn matemàtiques, l’excel·lent de música no ens alegra
gaire. Doncs bé, l’habilitat numèrica i lògica que requereix llegir
música és superior a la de les matemàtiques. I, encara més important,
les assignatures artístiques combinen no només les capacitats, sinó
també el criteri i la sensibilitat. Davant d’una equació resolta, poc
criteri més queda que no sigui solució “correcta” o solució
“incorrecta”. Per contra, davant una interpretació, dibuix o escultura,
l’infant experimenta i descobreix una cosa meravellosa: el seu criteri.
M’agrada o no m’agrada. M’arriba al cor o no m’arriba al cor. M’emociona
o no m’emociona. Descobreix l’estètica, la bellesa conjuntada amb la
tècnica, l’habilitat, la tradició.
Howard Gardner va escriure un llibre que va revolucionar el concepte de coeficient intel·lectual. Es titula Les intel·ligències múltiples.
La capacitat analítica era només una de sis possibles. Un sistema
educatiu de valor hauria de donar el mateix pes a totes les matèries, és
a dir, a totes les intel·ligències.
Font: Diari Ara 29/09/2019 20:13
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada